Exposició temporal
La sala d’exposicions temporal està dedicada a Josep Barberà que, als anys 50 del segle XX amb altres afeccionats a l’arqueologia, va fer les primeres excavacions al poblat de Ca n’Oliver i sempre va donar el seu suport a l’equip que a partir dels anys 80 va reprendre els treballs arqueològics. La sala Josep Barberà està destinada a acollir el programa d’exposicions temporals del Museu d’Història de Cerdanyola.
Cada any es programen mostres de temàtica diversa relacionada amb el patrimoni cultural i natural. El programa d’exposicions temporal té com a objectiu la divulgació històrica, etnogràfica i natural, en sentit ampli, procurant aportar dades i objectes relacionats amb Cerdanyola i aconseguir la participació de persones i entitats de la ciutat, amb la voluntat d’implicar la societat civil en el dia a dia del Museu.
Per assolir aquests objectius i aprofundir en els continguts de les exposicions es dissenya un programa d’activitats complementari, sovint en col·laboració amb altres museus i serveis municipals.
SEGUR QUE TOMBA.
1973, VAGA GENERAL A CERDANYOLA
El Museu d’Història de Cerdanyola acull, del 23 de març al 19 de desembre de 2025, la mostra “1973, vaga general a Cerdanyola”, emmarcada dins del projecte “Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)”, impulsat per Memòria en Xarxa de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Aquesta iniciativa compta amb la participació de 22 museus de la província de Barcelona, cadascun dels quals aporta una perspectiva local sobre la lluita antifranquista.
L’exposició a Cerdanyola se centra en un dels episodis més significatius de mobilització obrera i repressió franquista a la ciutat. L’abril de 1973, els treballadors que construïen la tèrmica del Besòs es van posar en vaga per reivindicar millores laborals. Durant els enfrontaments, la policia va disparar contra els manifestants, causant la mort de Manuel Fernández Márquez.
Els dies 5 i 6 d’abril de 1973, Cerdanyola va viure una vaga general secundada per milers de treballadors, amb el suport de bars, comerços i diversos sectors socials. La resposta del règim va ser contundent: ocupació policial de la ciutat, nombroses detencions i violència contra els manifestants. Però, malgrat la repressió, aquest episodi esdevingué un punt d’inflexió en la lluita obrera i enfortí la resistència antifranquista.
VALLDAURA, 1150-2025
Una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors
L’exposició convida a recórrer gairebé nou segles d’història d’un indret singular situat al cor dels boscos de la Serra de Collserola: Valldaura.
L’any 1150 s’hi va fundar el primer monestir del Císter a Catalunya, nucli espiritual que es va mantenir fins al trasllat de la comunitat a Santes Creus el 1169. A partir d’aquell moment, les edificacions es van transformar en residència de caça i palau reial de la Corona d’Aragó. Durant segles, nobles, pagesos i carboners van ocupar i transformar l’espai, fins al progressiu deteriorament i desaparició del monestir i del palau.
Avui, Valldaura és un jaciment arqueològic que permet resseguir les diferents etapes d’ocupació i entendre com es va gestionar i explotar el territori al llarg del temps. La recerca històrica i arqueològica recent, impulsada per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, ha permès aprofundir en aquest relat i posar-lo a l’abast del públic en forma de llibre i exposició.
La mostra ofereix un viatge des de l’origen monàstic fins a les investigacions actuals, mostrant com Valldaura reflecteix, en petit format, la mateixa història de Catalunya: espiritualitat, poder reial, activitat econòmica i treball científic es donen la mà en un escenari que ha canviat constantment al llarg dels segles.
