Exposició temporal
La sala d’exposicions temporal està dedicada a Josep Barberà que, als anys 50 del segle XX amb altres afeccionats a l’arqueologia, va fer les primeres excavacions al poblat de Ca n’Oliver i sempre va donar el seu suport a l’equip que a partir dels anys 80 va reprendre els treballs arqueològics. La sala Josep Barberà està destinada a acollir el programa d’exposicions temporals del Museu d’Història de Cerdanyola.
Cada any es programen mostres de temàtica diversa relacionada amb el patrimoni cultural i natural. El programa d’exposicions temporal té com a objectiu la divulgació històrica, etnogràfica i natural, en sentit ampli, procurant aportar dades i objectes relacionats amb Cerdanyola i aconseguir la participació de persones i entitats de la ciutat, amb la voluntat d’implicar la societat civil en el dia a dia del Museu.
Per assolir aquests objectius i aprofundir en els continguts de les exposicions es dissenya un programa d’activitats complementari, sovint en col·laboració amb altres museus i serveis municipals.
SEGUR QUE TOMBA.
1973, VAGA GENERAL A CERDANYOLA
El Museu d’Història de Cerdanyola acull, del 23 de març al 19 de desembre de 2025, la mostra “1973, vaga general a Cerdanyola”, emmarcada dins del projecte “Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)”, impulsat per Memòria en Xarxa de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Aquesta iniciativa compta amb la participació de 22 museus de la província de Barcelona, cadascun dels quals aporta una perspectiva local sobre la lluita antifranquista.
L’exposició a Cerdanyola se centra en un dels episodis més significatius de mobilització obrera i repressió franquista a la ciutat. L’abril de 1973, els treballadors que construïen la tèrmica del Besòs es van posar en vaga per reivindicar millores laborals. Durant els enfrontaments, la policia va disparar contra els manifestants, causant la mort de Manuel Fernández Márquez.
Els dies 5 i 6 d’abril de 1973, Cerdanyola va viure una vaga general secundada per milers de treballadors, amb el suport de bars, comerços i diversos sectors socials. La resposta del règim va ser contundent: ocupació policial de la ciutat, nombroses detencions i violència contra els manifestants. Però, malgrat la repressió, aquest episodi esdevingué un punt d’inflexió en la lluita obrera i enfortí la resistència antifranquista.
ROTSPANIER
L’exposició recull la història de més de 50.000 exiliats espanyols que van ser capturats pels nazis a França i deportats a camps de treball i de concentració arreu d’Europa. Coneguts amb el nom despectiu de Rotspanier (rojos espanyols), van ser obligats a treballar com a mà d’obra esclava sota el règim nazi.
A través dels testimonis dels seus familiars, aquesta mostra dona visibilitat a un col·lectiu sovint oblidat i convida a reflexionar sobre la memòria històrica i els perills del neofeixisme a l’Europa actual.
L’exposició forma part d’un projecte europeu impulsat per la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació d’entitats d’Espanya, França i Alemanya, i s’emmarca en els actes de commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis.
Es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del Museu Ca n’Oliver del 24 de maig al 31 de juliol. Cada dissabte a les 18.30 h, durant els mesos de juny i juliol, s’oferiran visites comentades que inclouen una proposta de reflexió i acció en favor de la pau.
